Este vetlatori el va recuperar el grup de danses Alimara i Toni Mestre, les coples o les lletres.
Va ser un dels últims que es van cantar en 1927, abans que l’església els prohibira.
La cançó la cantaven quan moria un albaet o albaeta (un xiquet o xiqueta menor de 8 anys).
Si no estaven batejats encara, no els podien portar al cementeri i els havien de soterrar darrere la porta de casa.
Els enrotllaven amb llençols i cintes de color rosa (si era albaeta) o de color blau (si era xiquet).
Si estaven batejats, eren els i les que anaven a prendre la comunió aquell any, qui els portaven al cementeri.
Als vetlatoris, a la nit, els coneguts de la família s’ajuntaven per vetllar-lo, cantar i ballar.
Normalment es posava l’albaet a una taula i el rodejaven de flors, li pintaven els llavis de roig i les corones no eren de flors, sinó de plomes d’oca o flamenc.
Tot això simbolitzava la puresa de l’infant.

Era motiu d’alegria, perquè entenien la mort del xiquet o xiqueta com al fet que un àngel havia pujat al cel. ….
Web: https://pepgimenobotifarra.com/
Facebook:
https://www.facebook.com/PepBotifarra…
Instagram:
https://www.instagram.com/botifarra_o…
Twitter:
https://twitter.com/PepBotifarra ….
Contractació: jdiego@elmico.es // 677507204 // 96 061 54 57 …

Agraïments: – El Mico Entertainment – Jairo Molina – Muixego Digital -Tahir Durkalik

Pin It on Pinterest